Al post "Persuasió i interactivitat" del bloc 42messages ens pregunten si creiem que ja estem davant de la fi de la publicitat tradicional, si estem davant d’un canvi de paradigma en la comunicació persuasiva que fan o hauran de fer les marques i si creiem també que és possible que els mercats sàpiguen més sobre els productes que els propis fabricants.
Abans de res, val a dir que tot aquest conjunt de preguntes no són de resposta fàcil. Els matisos en parlar de persuasió i interactivitat poden arribar a constituir punts de vista antagònics, o a comportar importants contradiccions en el posicionament d’un mateix individu o d’un grup.
El Manifest del Tren de Claus pretén posar cert ordre en aquest món virtual per la via simpàtica. Si bé és cert que les 95 propostes que llança no són pas bajanades, el relat d’aquestes pretén lligar amb el llenguatge estrident de la xarxa, aquell que el que vol és cridar l’atenció de les persones usuàries, ja que les entén i les vol com a consumidores de productes més que no pas com a cap altra cosa.
Així, persuadir és habitual; interactuar, no tant. Tot i això, cal reconèixer que tot exercici de persuasió comporta un cert grau d’interacció entre un mínim de dos actors a la xarxa, qui consumeix i qui produeix (ja sigui obertament o emmascaradament). Alhora, la interacció té com un dels principals objectius persuadir el màxim nombre de persones possible a consumir A o a fer B.
Abans de res, val a dir que tot aquest conjunt de preguntes no són de resposta fàcil. Els matisos en parlar de persuasió i interactivitat poden arribar a constituir punts de vista antagònics, o a comportar importants contradiccions en el posicionament d’un mateix individu o d’un grup.
El Manifest del Tren de Claus pretén posar cert ordre en aquest món virtual per la via simpàtica. Si bé és cert que les 95 propostes que llança no són pas bajanades, el relat d’aquestes pretén lligar amb el llenguatge estrident de la xarxa, aquell que el que vol és cridar l’atenció de les persones usuàries, ja que les entén i les vol com a consumidores de productes més que no pas com a cap altra cosa.
Així, persuadir és habitual; interactuar, no tant. Tot i això, cal reconèixer que tot exercici de persuasió comporta un cert grau d’interacció entre un mínim de dos actors a la xarxa, qui consumeix i qui produeix (ja sigui obertament o emmascaradament). Alhora, la interacció té com un dels principals objectius persuadir el màxim nombre de persones possible a consumir A o a fer B.
Tot això em porta a afirmar que sí que estem davant d’un canvi de paradigma, però no pel que fa a l’acció de la publicitat ni les marques, sinó més aviat quant al context, al marc general on aquestes es mouen, el qual s’està desplaçant a ritme accelerat de les botigues a les ciberbotigues que no ho semblen. És a dir, els mercats manen, i molt i sent conscients que no ens n’adonem gaire, però els mercats són controlats, en part, pels fabricants. És una història, aquesta, del peix que es mossega la cua.
Arribats a aquest punt, trobo d'especial interès seguir amb l'exercici iniciat al post anterior pel que fa a l'anàlisi empírica de casos reals. L'última campanya electoral de CIU i ICV-EUiA a casa nostra, la de les eleccions al Parlament europeu de juny de 2009, ens indica que tots els partits polítics cerquen l’adequació de la campanya als mitjans de comunicació de masses (MCM), mitjançant una personalització creixent que en deixa les tradicionals sigles més aviat en segon terme. Això és la marca.
En el cas de Ramon Tremosa (CIU), el lema és “Ara Catalunya (Cat), Ara Convergència i Unió”. En aquest sentit, s’identifiquen tres missatges clars de l’enfocament que la coalició nacionalista dóna a la campanya electoral per al Parlament europeu, sobretot a l’espot electoral: contra el bipartidisme PSOE-PP amb imatges en blanc i negre que volen simular el NO-DO franquista; “ara és l’hora de decidir si Catalunya té veu a Europa” i “ara hem de tornar a posar en marxa Catalunya” són missatges clarament encaminats a reforçar el rol polític d’Artur Mas en política interna enfront al PSC, cosa que pot constituir una acció d’autodefensa que pretén atacar el bipartidisme central amb bipartidisme autonòmic. “Ara aniré a Europa a defensar els interessos de Catalunya i de tots nosaltres”.
Quant al candidat Raül Romeva (ICV-EUiA), llança un missatge molt centrat a contraposar els causants de la crisi econòmica a una sortida verda, justa i solidària a aquesta. Amb el lema “Crisi de dretes, solucions d’esquerres”, ICV-EUiA edita un espot molt contundent amb imatges i so: contraposa energia nuclear i ecologia, anticonceptius i sida (imatge de Joseph Ratzinger), CO2 i O2, diferència i desigualtat, fa un paral•lelisme entre la borsa i robar i apareixen els dirigents polítics internacionals Sarkozy i Berlusconi ironitzant sobre l’existència de la crisi.
Arribats a aquest punt, trobo d'especial interès seguir amb l'exercici iniciat al post anterior pel que fa a l'anàlisi empírica de casos reals. L'última campanya electoral de CIU i ICV-EUiA a casa nostra, la de les eleccions al Parlament europeu de juny de 2009, ens indica que tots els partits polítics cerquen l’adequació de la campanya als mitjans de comunicació de masses (MCM), mitjançant una personalització creixent que en deixa les tradicionals sigles més aviat en segon terme. Això és la marca.
En el cas de Ramon Tremosa (CIU), el lema és “Ara Catalunya (Cat), Ara Convergència i Unió”. En aquest sentit, s’identifiquen tres missatges clars de l’enfocament que la coalició nacionalista dóna a la campanya electoral per al Parlament europeu, sobretot a l’espot electoral: contra el bipartidisme PSOE-PP amb imatges en blanc i negre que volen simular el NO-DO franquista; “ara és l’hora de decidir si Catalunya té veu a Europa” i “ara hem de tornar a posar en marxa Catalunya” són missatges clarament encaminats a reforçar el rol polític d’Artur Mas en política interna enfront al PSC, cosa que pot constituir una acció d’autodefensa que pretén atacar el bipartidisme central amb bipartidisme autonòmic. “Ara aniré a Europa a defensar els interessos de Catalunya i de tots nosaltres”.
Quant al candidat Raül Romeva (ICV-EUiA), llança un missatge molt centrat a contraposar els causants de la crisi econòmica a una sortida verda, justa i solidària a aquesta. Amb el lema “Crisi de dretes, solucions d’esquerres”, ICV-EUiA edita un espot molt contundent amb imatges i so: contraposa energia nuclear i ecologia, anticonceptius i sida (imatge de Joseph Ratzinger), CO2 i O2, diferència i desigualtat, fa un paral•lelisme entre la borsa i robar i apareixen els dirigents polítics internacionals Sarkozy i Berlusconi ironitzant sobre l’existència de la crisi.
0 airejos:
Publica un comentari