La convergència dels mitjans: el cas dels videojocs

Tot i que personalment tinc una motivació limitadíssima per als videojocs, considero que fer l’anàlisi tècnica del que representen com a mitjà d’agregació interactiu és relativament senzill, en tant que són la combinació ideal -sense valorar-ne ara els continguts, lògicament- d’àudio, vídeo, text i gràfics en un sol producte. 

És més, els videojocs ocupen la centralitat del diagrama de la convergència de mitjans, en compartir elements tradicionalment propis de telecomunicacions, mitjans concrets com TV o ràdio i electrònica.

D'exemples d'això, n'hi ha per donar i per vendre. M'ha cridat especialment l'atenció aquesta posada en escena d'un videojoc violent, on, a més a més de tots els elements que ja hem esmentat, s'hi introdueixen interpel·lacions als sentits físics de les persones que hi juguen: olor i tacte, a tall d'exemple, prenen un rol rellevant en el joc. No tan sols fan videojocs, o convergeixen, sinó que "fan cine". 

Tot plegat, constitueix una mostra més que la unió de totes les potencialitats dels mitjans a través de la xarxa pot ser garantia d'èxit sota criteris que trobin l'equilibri entre la quantitat (audiència, difusió, vendes) i la qualitat (no-violència, respecte, drets humans, prevenció de l'addicció, dret a l'oci).