El cas de l'exclusiva fallida de la revista Rolling Stone sobre unes declaracions incendiàries d'un general dels Estats Units d'Amèrica posa sobre la taula un element que ja s'ha situat anteriorment en el debat d'aquest bloc. Es tracta de la concepció esbiaixada que la premsa, i els mitjans escrits de manera més o menys general, té dels mitjans digitals, en tant que en reprodueix els mateixos patrons tradicionals amb l'única diferència de la pantalla en lloc del paper.
En aquest sentit, la revista que disposava de les declaracions no n'hauria d'haver filtrat els continguts a d'altres mitjans, sinó esgraonar la filtració a través dels seus canals de difusió o retenir la informació per complet. És a dir, Rolling Stone podia fer un avenç de l'exclusiva mitjançant el web si la seva intenció era publicar-la a l'edició escrita. O bé al contrari: anunciar en paper que aquella bomba mediàtica sortiria publicada a la xarxa. O, directament, publicar a Internet les declaracions del general nord-americà. En tot cas, podria haver seguit tot d'estratègies diferents a la improvisació que va emprar per, així, retenir la informació mare.
A l'altra banda dels exemples, però, també disposem d'algun cas cridaner a casa nostra. Anant un cop més a l'àmbit de la política, El Periódico de Catalunya va publicar una enquesta electoral il·legal a l'Estat espanyol a quatre dies de les eleccions a les Corts Generals de l'any 2008. I ho va fer mitjançant la seva capçalera a Andorra, com si la cosa no anés amb ells malgrat que titulaven en portada la URL de l'enquesta en lletra de tamany molt gran. Tot i que aquí també es podrien fer consideracions d'interès entorn a les estratègies i accions dels mitjans de comunicació de masses (priming, framing o agenda-setting, a tall d'exemple) en anunciar un suposat empat tècnic entre PSOE i PP just abans de les eleccions, ens quedem amb la portada i l'editorial "Perquè tots -i no només les elits- tenim dret a estar informats".
0 airejos:
Publica un comentari