Democratitzant la publicitat?

Amb casos com el de Google, creieu que estem davant de la democratització de la publicitat o bé davant d'un monopoli publicitari a Internet? 

Amb l’avenç de les noves tecnologies com a mitjans de transmissió social de la informació, el posicionament web adquireix cada cop una major importància en l’anomenat Web 2.0, és a dir, les maneres de fer una activitat en qüestió a través de canals virtuals però clarament adreçades a persones físiques que s’agrupen com a objectiu. 

En aquest sentit, posicionar els webs en llocs destacats a l’hora d’obtenir resultats d’un motor de cerca resulta fonamental no com a finalitat, sinó com a estratègia instrumental per associar la marca (una empresa, un partit polític o una entitat determinada) amb un ítem determinat. I aquí és on Google llança tot el seu potencial publicitari, més aviat publicitari que no pas democratitzador de la publicitat. 

Pel que fa a les mesures de popularitat i tràfic, hi ha el PageRank de Google, indicador que estima que els enllaços d’una pàgina A a una de B són com un vot de l’una a l’altra i quines són les pàgines que emeten aquests “vots”, en una escala de 0 (pitjor) a 10 (millor). No obstant això, val a dir que l’indicador públic (n’existeix un de secret i, per tant, es dóna una manca de transparència més pròpia d'una estratègia comercial que no pas d'un procés democratitzador) presenta problemes i cal contextualitzar-lo com de fiabilitat relativa.  

En definitiva, el panorama és relativament positiu en clau democràtica, encara que hi hagi moltes millores pendents d’introduir si es vol aspirar a una publicitat transparent, ideal per arribar a més persones en un món cada cop més globalitzat i on les noves tecnologies hi juguen un paper clau al qual, en poc temps, ningú no podrà renunciar si no vol renunciar a la seva mateixa existència.