Publicitat i entreteniment i publicitat i competició han estat sempre
elements que han anat de la mà en el món de la comunicació. Ara bé, cal
puntualitzar que aquest esdevenir històric no s’ha considerat prou
important fins que l’evidència quotidiana dels ulls de la majoria de
consumidors i consumidores de mitjans no ha pogut ser frenada.
Què vull dir amb tot això? Que no hi ha cap empresa ni col·lectiu al
món que vulgui obtenir el màxim nombre de beneficis que, a dia d’avui,
no desplegui a tots els efectes les tècniques pròpies de
d’”advertainment” i/o de l'“advergaming”.
Fer formes, fer cine i fer música, com demostren els casos de Polyphonicspree i BMW i els que jo
proposo d’Estrella Damm i Coca Cola, són els més recorrents, i també els
més resultants. Funciona, augmenta les vendes, fa simpàtica la marca.
Polyphonicspree i BMW són clars antecedents de "branded content", les prèvies al que ha anat venint després. La tècnica de la viralitat i el cine com a context en són els màxims exponents.
Tot aquest procés d'humanització de la publicitat fa pensar que les grans empreses, les multinacionals, saben que la publicitat comporta certa enganyifa per a les persones consumidores i que el missatge tradicional o sense embolcall ja no penetra socialment, en tant que li fan un rentat de cara que s'ha demostrat clarament favorable. Estrella Damm 2009, Estrella Damm 2010 o Coca Cola Para Todos són casos que han fet la volta al món, han estat traduïts i imitats i, sobretot, repetits per les mateixes companyies després d'avaluar-ne els efectes (positius). N'hi ha versions llargues i curtes.
Situacions quotidianes, simpatia, gent normal, escenaris neutres o reals fan que la marca (Estrella) quedi relegada a un segon terme, però no pas oblidada, sinó clarament gravada i fixada com a quelcom positiu (cervesa mediterrània) que, si més no, hem de tastar per viure en pròpia pell què se sent. I, si pot ser, tornar-hi.
0 airejos:
Publica un comentari