En suport de l'Associació d'Amics dels Animals del Segrià pels gravíssims atacs rebuts i la manca de suport de l'Ajuntament de Lleida

-->Dimecres passat, dia 23 de gener, dos gossos de la protectora de l’Associació d’Amics dels Animals del Segrià van ser brutalment apallissats i morts, a mans d’uns desconeguts que van accedir al recinte.

-->Dijous 24 hi va haver una nova agressió a la mateixa protectora. Aquest cop, dos gossos van resultar ferits també a conseqüència dels cops que van rebre per part d’uns assaltants.

-->Diumenge 27, tot i que les voluntàries i els voluntaris de l’Associació es van quedar tot el dia i tota la nit fent guàrdia al perímetre de la protectora, van tornar a matar un gos.

-->Si voleu conèixer amb detall els fets, narrats per les voluntàries i pels voluntaris de la protectora, podeu consultar el seu bloc: http://defensaanimalslleida.blogspot.com.

-->Les noies i els nois de la protectora, doncs, necessiten ajut. Totes i tots deixen cos i ànima (i diners i salut) en el manteniment de les instal•lacions precàries i en el benestar dels animals que acullen. I el necessiten, aquest ajut, tot l’any; però després de les brutals agressions dels darrers dies us proposem vies d’ajut urgent amb les quals podeu col•laborar:

-->Podeu enviar un correu electrònic a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), a alcalde@paeria.es perquè prengui mesures al respecte. El senyor Ros ha mostrat una sensibilitat zero amb aquest tema fent declaracions com que aquest assumpte és "competència dels cossos de seguretat" o titllant de "bretolades" les agressions i les morts.

-->A més, com molt bé escriuen al bloc de l’Associació, "señores políticos del ayuntamiento de Lleida, los perros que acogemos son porque USTEDES NO PUEDEN ASUMIR LA DEMANDA DE ABANDONOS DE ESTA CIUDAD, si no es por nosotros y la protectora de nuestra compañera y amiga Lydia Argilés, Lleida estaría colapsada de animales. Son perros que deberían estar en sus instalaciones así que no nos digan que no les compete porque esto es una labor social en beneficio de todos los ciudadanos y, según la ley, ustedes deberían asumir este problema y no nosotros, así que no se cómo pueden darnos la espalda!".

-->Podeu sumar-vos als torns de vigilància que fan les voluntàries i els voluntaris a la protectora.

Curiositats lingüístiques semigracioses i sense voluntat d'ofendre!

-->Ells i elles diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula".

-->La sort màxima de la rifa és el masculí "gordo", i el femení "grossa" aquí.

-->De la dona de Sant Josep els i les castellanoparlants destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres, que sigui "Mare (de Déu)".

-->Paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres, "contribucions", que ve de "contribuir".

-->Els desvergonyits i les desvergonyides ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són "sinvergüenzas", mentre que hi ha catalanoparlants només "pocavergonyes".

-->Com a mesura preventiva o deslliuradora, toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".

-->Celebren cada any les "Navidades", mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris.

-->Dels ous de gallina que no són blancs en diuen "morenos" i nosaltres, "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

-->Dels genitals femenins, en diuen vulgarment "almeja" per "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

-->Mentre "hablan", "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

-->Per ensenyar quelcom a algú "adiestran"; nosaltres, "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i nosaltres, sobre la "sinistra" (esquerra).

-->Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que d'altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tothom qui hagi canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvia de llengua.

-->També canvia de punt de vista.

>[Adaptació d'un missatge electrònic semigraciós i sense cap voluntat d'ofendre]

El perquè de Primer, Rodalies i Regionals!

www.primer-rodalies.cat. Quan les coses es fan ben fetes, no hi ha cap recriminació possible. Ara bé, si no tothom té la intenció de fer-les ben fetes, calen explicacions i responsabilitats.

Per a bé i en positiu! El vídeo és claríssim...

La gent de Joves d'Esquerra Verda reclama a la JNC un exercici memorístic

Un extracte adaptat del comunicat que ens han bufat:

Joves d’Esquerra Verda (JEV) ha reclamat avui al diputat de CiU al Parlament i membre de la JNC Albert Batalla que faci memòria arran de les declaracions que ha efectuat demanant “millores” en els ajuts a l’estudiantat del Pirineu. Així, li han recordat que qui va situar el tema sobre la taula l’any 2005 va ser el Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat, en un acte que sí que fa país a la vora dels problemes quotidians dels catalans i les catalanes. A més a més, han mostrat la seva sorpresa pel fet que CiU hagi necessitat el pas de 23 anys de govern i 4 d’oposició per adonar-se d’aquesta històrica reivindicació de l’estudiantat pirinenc, que en el cas universitari rebrà aquest curs per tercer cop una línia directa de beques de mobilitat (a través de l’AGAUR, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) per fer front al greuge comparatiu econòmic en el qual es troben les seves famílies en els desplaçaments de les sis comarques de l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran a les universitats, totes fora del territori. Per últim, han convidat el diputat convergent a reunir-se per abordar la situació actual, introduir-hi les millores necessàries i estendre els ajuts a la Formació Professional, ja que JEV està plenament predisposada a reforçar aquestes demandes davant del Govern, el qual ja hi treballa activament.

El vertader esperit (i no pas gaire ecologista) del RACC...

// Qui controla el RACC? (Per Jaume Reixach, publicat a eldebat.cat)

// El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) es vanta de ser l’entitat que aglutina més socis al nostre país. Però què és el RACC? Qui és el RACC? Qui controla el RACC? Les preguntes són d’allò més pertinents, especialment ara, quan el RACC és motiu d’actualitat per dos temes ben candents: els estralls ecològics que ha provocat el Ral·li Catalunya-Costa Daurada i l’enfrontament frontal amb la Generalitat a compte de la limitació de velocitat dels cotxes a l’àrea metropolitana de Barcelona.

// Per començar, i encara que no ho sembli, el RACC és una entitat esportiva sense finalitat de lucre, com pot ser-ho el Joventut de Badalona, el Club Patí Vic o el Granollers de hàndbol. Altra cosa és que, a partir d’aquesta entitat, s’hagi muntat una potent plataforma de venda de serveis (assistència en carretera, assegurances, viatges, venda de cotxes, organització de curses...) que li proporciona una puixança econòmica que no té res a veure amb la resta d’associacions esportives que hi ha a Catalunya. Què en pensaríem, per exemple, si el FC Barcelona fos, abans que res, una entitat dedicada a la venda de vaixells de guerra o de bolquers per a nadons?

// L’especial naturalesa jurídica del RACC té tres avantatges pels seus directius: 1) Escapa a les obligacions fiscals que té qualsevol empresa, tota vegada que és una entitat sense finalitat de lucre. 2) Actuant com una empresa, encara que no ho sigui, els seus socis –que són, en realitat, els únics propietaris del club- creuen que són clients. 3) Ateses les dimensions del RACC, amb més d’un milió de socis arreu de l’Estat espanyol, és pràcticament impossible que mai pugui estructurar-se una alternativa democràtica a l’actual junta directiva, que actua –en clau interna- com si fos el comitè executiu del Partit Comunista de Corea del Nord, amb Sebastià Salvadó fent de Kim-Jong-il.

// En els últims anys, totes les institucions i entitats de Catalunya sotmeses a vot han tingut relleus a la cúpula: des del Barça de Josep Lluís Núñez a la Caixa de Josep Vilarasau, passant per la Generalitat, la Cambra de Comerç, el Col·legi de Periodistes o la immensa majoria d’ajuntaments. És bo, és sà i és el principi de la democràcia. El RACC no. Des de 1985, i després de vàries mascarades electorals, continua ocupant la poltrona de president Sebastià Salvadó, que a més ha tingut el mal gust de nomenar Juan Antonio Samaranch president d’honor de la Fundació del RACC.

// Trobo molt interessant i il·lustrativa la polèmica sobre el límit dels 80 kms/hora per tal de rebaixar la contaminació de CO2 que ha adoptat la conselleria de Medi Ambient i la postura típicament “neoliberal” que esgrimeix el RACC per tal d’oposar-s’hi. En les darreres hores, el RACC ha intentat escapolir-se del tràngol dient que té sensibilitat ecològica i que comparteix la defensa del medi ambient. Aleshores, com és possible que el ral·li Catalunya-Costa Daurada sigui una agressió il·limitada al territori per on passa, fins al punt d’endinsar-se pel Parc Natural del Montsant, les Muntanyes de Prades i diverses zones PEIN? L’escàndol és de primera i seria inadmissible en qualsevol altre país europeu.

// El problema de fons és, però, un altre. Cal transparència al RACC. Calen eleccions veritablement democràtiques al RACC. Cal una junta directiva al servei dels socis i no un consell d’administració que munyeix, com més millor, els clients. Cal que Sebastià Salvadó, per dignitat, abandoni el càrrec i obri pas a una nova direcció realment representativa de la base social del club. Aleshores, podrem considerar que la veu del RACC mereix ser escoltada i tinguda en compte.

Mas: "Els que cremen fotos del rei deixen Catalunya com un país de poble"

El president de Convergència i/o Unió, Artur Mas, s'ha sincerat aquest vespre davant dels mitjans de comunicació. Ha declarat, en un acte de principis, que "els que cremen fotos del rei deixen Catalunya com un país de poble". Ah!, la nostra sorpresa en forma de cop d'aire brutal en conèixer les paraules del per molt temps cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (on no va ser capaç de reunir la majoria absoluta de 68 vots per ser president) ha estat immensa. El successor a dit de Jordi Pujol, home reconegut del "fem país", renega de bona part, de la majoria fins i tot, dels catalans i les catalanes que van votar la seva candidatura el novembre de l'any passat: 935.756, en concret.

I és que Mas potser no és conscient que el seu vot també és de "país de poble". Ha volgut dir Mas que el seu electorat es dedica a la crema de fotos del rei espanyol? Ha insinuat Mas que aquesta gent no mereix cap respecte ni la consideració de ciutadans i ciutadanes?

Mas té molts problemes. Interns, per començar. I d'altra índole, per acabar de rematar. Que s'atreveixi a menysprear i ofendre d'aquesta manera milions de catalans i catalanes, no pas per considerar-los monàrquics (que també), sinó per titllar la població no urbana o rural de faltadeta, endarrerida mentalment, inútil, de vaques i cabres i poca cosa més, és patètic.

Plegui, senyor Mas, abans que els seus, els del "país de poble", el facin fora!

On és la regidora Salguero (ICV)?

Avui ens bufen una sèrie de companys i companyes del Pont de Suert (Alta Ribagorça) que l'equip de govern municipal que dirigeix aquest home, Albert Alins i Abad (alcalde convergent per majoria absoluta), ha modificat al web municipal www.elpontdesuert.com la composició del Consistori arran d'una interpel·lació del Grup Municipal d'ICV, encapçalat per la regidora Núria Salguero i Fonseca. I resulta que l'equip d'Alins s'ha oblidat de l'autora del canvi a l'hora d'actualitzar la pàgina: surten tots els regidors i totes les regidores de l'equip de govern (7 de CiU) i una part de l'oposició socialista (3); ara bé, de Salguero i d'ICV, ni rastre per enlloc.

Deu ser que ICV està bufant a l'Ajuntament de la capital ribagorçana una transparència tal que fins i tot desapareix de la seva mateixa estructura orgànica, escollida democràticament per la ciutadania el passat 27-M.